La pena de mort, encara
| Autor | Lluís G. Taberner |
| Páginas | 173-174 |
173
LA PENA DE MUERTE
LA PENA DE MORT, ENCARA
LLUÍS G. TABERNER
Aquest s últims dies l a premsa diàr ia ha portat l a noticia que e l C ollegi
dAdvocats de Lugo sh a dirigit al Govern Es-panyol demanant labolició de la pena
de mort. Al mateix temps que ens solidaritzem amb aquesta petició, creiem que no
serà de mes reflexionar sobre aquesta pena anomenada capital.
Quan passem la nostra mirada per la hi storia i contemplem cada una de les
activitats deis homes en els diversos temps, ens adonem del molt que ha costat a la
humanitat davançar un pas mes en el camí de la civilització. Hi ha hagut èpoques
en què sha manifestat una voluntat decidida danar endavant, seguides daltres
períodes obscurs i ensopits, en els quals semblava que ja mai mes no seria possible
una super ació. I això no obstant, la humanitat ha seguit el seu camí duna manera
inexorable, impel·lida per la seva pròpia naturalesa i pel seu afany de milloració.
Un deis aspectes que ha anat mes íntimament lligat a la historia de la civilització
humana ha estat el del mal físic, el s ofriment material, infligi t duna manera calcu-
lada i freda per la societat a alguns deis seus membres, per tal de contrarestar algun
delicte o dalliberar a aquesta societat dun element que ha considerat que li podia
fer mal. Així ens trobem amb la re-ducció dun individu lliure a lesclavatge, amb
els treballs for-gats a ga leres o a les mines i pedreres, amb les presons tenebroses
de lEdat Mitjana, amb la crema de bruixes i amb els turments de la Inquisició... La
llista seria molt llarga i vista així, en conjunt, resultaria massa freda per expressar la
gran quantitat dhorrors i de tragèdies que samaguen al seu darrera. Molts daquests
fets, sobretot aquells que consistien a infligir un turment físic arribant sovint a
extrems vertaderament inconcebibles han estat ja desterrats de moltes societats
actuals. La seva supressió ha significat sempre un progrés i sha demostrat que la
seva existència no ajudava pas a millorar la societat: aquesta ha estat millor sense
les manife stacions de cruel tat envers els delin qüents. Paral·l elament a aquesta
supressió de turments i tortures, hi ha hagut la supressió de la pena de mort. I
també les societats shan adonat que aquesta no era pas imprescindible ni molt
menys aconsellable. Però, com dèiem, aquests passos endavant no han pa s estat
decidits, ferms i continuats, sinó dubtosos i lents. Així ens trobem que encara ara, al
vell continent dEuropa, bressol de tants homes que han ajuda t el progrés en el
difícil camí de la historia, hi ha diversos Estats que conserven en llurs Codis Penals
la pena d e mort. A lEuropa Occidental queden, concretament, França i Espanya.
França, que aplica encar a la guil lotina ara ja teòricament, ja que lactual Cap
dEstat commuta s istemàticament totes les penes de mort i Espanya, que aplica el
«garrote vil». Ens sembla que aquesta conservació de la pena de mort és un fenomen
regressiu (sobretot tenint en compte que Espanya lhavia suprimida lany 1932 pel s
delictes comuns i reimplantada lany 1938) i, per tant, no serà pas en va tots els
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba